dimarts, 26 d’abril de 2016

L'orella d'ós, una planta emblemàtica de Montserrat


Avui que celebrem la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, poso en el blog una de les plantes més emblemàtiques de la muntanya: l'orella d'ós.
L'orella d'ós (Ramonda myconi (L.) Reichenb.), és una planta que viu a les roques dels cingles ombrívols. Arrela sobretot a les fissures de la roca calcinal amb una mica de terra que es manté humida durant temps. A Catalunya, es fa als Pirineus i Prepirineus, a les muntanyes Catalanídiques fins Montserrat i isoladament al Port i al Montsià, on és molt rara. A la muntanya de Montserrat, es troba entre 700 i 1.200 metres d'altitud, però baixa fins a 475 m al camí del Forat.

L'orella d'ós

L'orella d'ós forma part d'una família botànica no gaire freqüent: les gesneriàcies, que té una gran importància en la flora dels tròpics. A Europa d'aquesta família només n'hi ha tres gèneres i sis espècies: Ramonda myconi, que només viu a l'Europa occidental (Pirineus centrals i orientals, muntanyes Catalanídiques, fins a Montserrat i el massís de la Fembra Morta), Jankaea heldrichii, que es fa al mont Olimp de Grècia, i Ramonda serbica, Ramonda nathalie, Haberlea rhodopensis i Haberlea ferdinandi-coburgi que es fan als Balcans.
L'orella d'ós va ser trobada per primera vegada a Montserrat pel metge i farmacèutic Francesc Micó (Vic 1528-Barcelona 1592) que havia prestat els seus serveis professionals al monestir de Montserrat on havia tingut algun càrrec de confiança. Les plantes que havia recol·lectat Micó a Montserrat, i que no coneixia, les va enviar a Jacques Dalechamps, que les determinà i les publicà a la seva Historia generalis plantarum, impresa a Lió el 1587. Entre aquestes inclou l'orella d'ós amb el nom d'Auricula ursi Myconi, tal com podeu veure en la pàgina 837 de l'esmentada obra on hi ha la descripció original.
L'orella d'ós ha tingut una història nomenclatural una mica moguda, que ara no tractarem, fins a arribar al nom actual de Ramonda myconi.
És una planta endèmica del nordest ibèric que està protegida i es pot fotografiar i dibuixar, però no pas arrencar ni recol·lectar.

[Text i foto: © Josep Nuet Badia]



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari