El Montseny encara dona sorpreses. L'estudi dels prats montans de pèl caní (aliança Violion caninae)
El massís del Montseny és una muntanya molt coneguda però encara no està ben coneguda en l'aspecte natural. Fa uns mesos vaig publicar, amb el meu amic i col·lega Àngel M. Romo un estudi sobre els prats montans de pèl caní (Nardus stricta) en el massís de Matagalls i a la Calma.
La idea de fer aquest estudi ens la donà un petit text d'Oriol de Bolòs, que en el seu volum de La vegetació del Montseny (1983), va incloure en una nota a peu de pàgina en la qual deia que hi havia uns prats de pèl caní, que no corresponien a cap comunitat d'alta muntanya d'aquesta gramínia, perquè hi faltaven una sèrie de plantes pròpies de l'estatge subalpí. Però que ell no els havia pogut estudiar en detall.
Aquesta petita nota va passar desapercebuda i ningú en va fer cas.
 |
| Al pla de la Calma (Montseny) fent un inventari del prat montà de pèl caní. Com es pot veure el prat està envoltat de falgueres (Pterídium aquilinum), que sovint l'envaeix. El prat de pèl caní és molt flonjo i ocupa els indrets baixos de les clotades on el sòl es manté humit. Aquí tenim marcats, amb unes planxes grogues, els quatre angles de la parcel·la de terreny que estudiem. Es tracta de buscar i anotar totes les plantes diferents que es troben dins d'aquest espai, que aquí pugen a una trentena. [Foto: © Josep Nuet Badia] |
A partir d'aquí hem començat la nostra recerca que ens ha dut de descriure una comunitat vegetal nova que pertany a l'aliança Violion caninae, no constatada ni a Catalunya ni a la resta de la Península Ibèrica, segons el criteri del fitosociòleg francès Bruno de Foucault, que va fer una revisió dels prats montans i subalpins de pèl caní a nivell europeu.
Aquest treball confirma la indicació que el Dr. Oriol de Bolòs, va escriure l'any 1983.
El treball té la referència següent:
- Nuet Badia, Josep & Romo, Àngel M., 2018. Els prats montans de pèl caní (Nardus stricta) al Montseny (Catalunya). Miconia, 2: 253-288.
