dijous, 24 de novembre del 2016

Presentació de la Flora vascular del Delta del Llobregat


El dimecres, 23 de novembre, vaig tenir el goig d'assistir a la presentació de la Flora vascular del Delta del Llobregat, que han culminat esplèndidament els meus col·legues i amics Valentí González, Rafael del Hoyo, Josep M. Seguí i Andrés Valverde. 

Coberta de la Flora vascular del
Delta del Llobregat
 [Foto:  © Josep Nuet Badia] 

Ja vaig valorar l'obra en aquest mateix blog, però ahir era un dia per a celebrar-ho comunitàriament, i ho va ser, una celebració. Sala plena, trobada d'amics i molt bon ambient.

La sala d'actes gairebé plena una estona abans de començar
la presentació [Foto:  © Josep Nuet Badia]

Un fragment de la sala d'actes amb els assistents atents a
les explicacions dels presentadors
 [Foto:  © Josep Nuet Badia]

El Dr. Masalles conversant amb Valentí González i Andrés Valverde [Foto:  © Josep Nuet Badia]

Primer van parlar els presentadors institucionals i després els quatre autors, que van explicar tot el procés de realització de la flora, les dificultats que havien anat superant i la tota la feinada que van haver de fer per completar la flora.


Primera fila amb els presentadors institucionals:
Dr. Ramon M. Masalles, prologuista;
Alba Bou, tinenta d'alcalde d'Urbanisme i Medi ambient
de l'Ajuntament del Prat de Llobregat
i Dr. Joan Pino, president de la Institució Catalana d'Història Natural,
editora del llibre [Foto: © Josep Nuet Badia]
El quatre autors de la flora  [Foto:  © Josep Nuet Badia]
Una part del públic que omplia completament la sala d'actes
[Foto: © Josep Nuet Badia]

En resum, va ser una vetllada molt bonica, en la qual vam veure els autors molt contents d'haver completat un projecte llargament treballat. A partir d'ara la Flora vascular del Delta del Llobregat facilita una informació botànica molt valuosa per a tots els que hi estiguin interessants.
Des d'aquest modest blog aprofito la ocasió per a felicitar-los novament. Moltes gràcies!

[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]

divendres, 18 de novembre del 2016

Presento un estudi sobre les fagedes de Matagalls a la IX Trobada d'Estudiosos del Montseny


En la IX Trobada d'Estudiosos del Montseny que organitza el la Xarxa de Parcs Naturals de les Diputacions de Barcelona i de Girona i l'Ajuntament de la Garriga, he tingut el gust de presentar un estudi sobre les fagedes del Montseny.

Cartell de la
 IX Trobada d'Estudiosos del Montseny 2016

La Trobada d'Estudiosos del Montseny es fa cada quatre anys en diferents localitats del Parc Natural del Montseny o bé de la rodalia. Aquest any ha s'ha celebrat al Teatre Principal de la Garriga. 

El Teatre Principal de la Garriga, abans del començament
de la sessió de tarda del 17 de novembre 2016 a
la IX Trobada d'Estudiosos del Montseny [Foto: © Josep Nuet Badia]

El programa inclou dues jornades de presentació de cinquanta-dues comunicacions científiques sobre diferents disciplines: vegetació, fauna, ecologia, climatologia, ús públic i educació ambiental, història i etnografia i gestió.
L'estudi que he presentat que porta per títol Les fagedes de Matagalls (Montseny, Catalunya). Descripció, fitodiversitat i caracterització fitosociològica, l'he confeccionat amb els amics Àngel M. Romo, botànic de l'Institut Botànic de Barcelona, Montserrat Salvà, biogeògrafa de la Universitat de Barcelona i Ferran Salvador, climatòleg i geomorfòleg de la Universitat de Barcelona, amb els quals formem l'Equip de Recerca Abies.
El treball, descriu i caracteritza fitosociològicament les fagedes del massís de Matagalls, que s'estén des de coll Formic fins a Sant Marçal i de Viladrau fins a Sant Bernat de Montseny. Podeu veure la presentació en aquest enllaç.
Del massís de Matagalls només hi havia publicats tres inventaris de les fagedes. Nosaltres, en aquest estudi n'aportem setanta-set més. Aquest estudi és paral·lel amb dos més sobre fagedes del Montseny: la dels turons de Vilarmau i la Tremoleda (2010) i les de la Calma (2014).
La comunicació va interessar sobretot els tècnics del Parc Natural, que un cop acabada la sessió de presentació, van estar parlant amb nosaltres i ens van manifestar el seu interès pel nostre estudi, que els pot ajudar en la planificació de les reserves naturals i en la sel·lecció dels espais millors a preservar.

[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]

dimecres, 16 de novembre del 2016

La Flora vascular del Delta del Llobregat, una obra important en la botànica catalana


Fa pocs dies l'amic Valentí González em va obsequiar amb un exemplar de la Flora vascular del Delta del Llobregat, tot just acabat de sortir de la impremta. A més, me'l va signar amb una sincera i càlida dedicatòria que aprecio de debò. Moltes gràcies.
De la feina de confecció de la flora, en coneixia una sèrie de notícies que el mateix Valentí em comentava algunes vegades. Com que és una persona discreta, no es donava gaire importància pel que feia i per les hores que dedicava a aquesta feina. Ho intuïa, perquè sé de què va la cosa.

La primera impressió

Amb el llibre a la mà —que es fa notar perquè pesa força pel paper estucat amb què s'ha editat— la primera impressió que tens és que es tracta d'una obra important, de relleu.
Evidentment, la primera reacció va ser felicitar-lo cordialment i fer-nos una abraçada. Estava molt content per ell i pels seus companys, els quals conec molt poc, però que es nota que formen un grup de botànics seriosos que treballen amb molt rigor i solvència. La meva felicitació i la meva abraçada també va per a Rafael, Josep M. i Andrés. Moltes felicitats!


Físicament és un llibre de 240×170 mm, amb 509 pàgines, a tot color, i 1.080 gr. de pes.


Llegint la flora

Després, amb una mica de calma he anat llegint molts capítols. La primera no ja impressió sinó constatació, és que tenim a la mà una flora important. D'aquelles flores que constaran entre les millors, per la qualitat de la recerca, del contingut i de la presentació.
L'obra està estructurada en tres grans capítols: Introducció, atles florístic i síntesi i conclusions.
El capítol introductori sobre el medi natural l'he trobat amb molt contingut però entenedor i amb una il·lustració fotogràfica i cartogràfica representativa. Són molt interessants els subcapítols sobre les transformacions del delta i el que tracta del paisatge vegetal, molt ben explicat i documentat.
El capítol central del llibre és l'atles florístic, que ocupa des de la pàgina 121 a la 444. Conté la relació de totes les plantes que els autors han trobat al delta i les que havien estat trobades anteriorment i ara no s'han retrobat. Tot plegat acompanyat d'un comentari sintètic sobre cada una. De la immensa majoria hi ha un mapa amb punts vermells per a indicar en quins quadrats UTM d'un quilòmetre s'ha detectat. Això fa que tinguis una idea de la seva distribució amb un simple cop d'ull. Tanmateix, cal tenir present que per cada puntet insignificant dibuixat en el mapa, hi ha moltes hores de recerca i de feina.
En el capítol final es fa un balanç i una valoració de conjunt de la flora i tracta tot el que fa referència a la protecció de les plantes interessants del delta.
Clou el llibre una bibliografia molt completa i els índexs de noms científics i populars de les plantes.

Els lectors sempre volem més

Coneixent com treballen i les dades que han recopilat, m'hauria agradat que en l'extens capítol de l'atles de la flora del delta, els comentaris de cada planta no haguessin estat tan sintètics, i sovint fins i tot telegràfics. Certament, haurien fet l'obra més extensa, però també de més bon llegir i consultar. Hauria estat fantàstic que haguessin reportat totes les citacions anteriors, però aquest fet hauria allargat l'obra encara una mica més. Això ens hauria permès de veure, amb detall, el treball d'altres botànics anteriors, com Antoni-Cebrià Costa, Joan Cadevall i Fr. Sennen, cosa que, tanmateix, ja ponderen en el capítol sobre els estudis precedents de la flora deltaica.
M'ha sorprès la forma de reportar les citacions anteriors, que poques vegades consignen com a «...citada del Prat per Colominas (in Palma, 1958)...», i la majoria ho fan com a «...citada a Bolòs & Bolòs (1950) de Castelldefels, amb dades originals de Sennen.», en les quals sembla que donen més relleu al qui ho reporta que no pas a l'autor de la troballa.
He notat dos detallets. El primer, que hauria anat bé que s'hagués personalitzat les citacions dels Bolòs, pare i fill, anotant-los A. Bolòs & O. Bolòs, ja que quan només en citen un no saps a quin es refereixen o ho has de deduir per la data de la publicació. En les flores actuals, quan hi ha dos botànics amb el mateix cognom, es personalitza cada un amb un distintiu del segon cognom o del nom de pila. 
El segon, també hauria anat bé que, integrat en cada mapa, constés el nom de la planta a què es refereix. Sovint el mapa queda poc junt amb el text corresponent i pot despistar el lector poc avesat. 

L'aspecte gràfic

En l'aspecte gràfic, el llibre també és excel·lent. Les fotografies són molt bones i estan molt ben reproduïdes, i els mapes també. Dels mapes cal fer ressaltar que com que representen un espai molt modificat per l'acció humana, són treballosos i complicats de dibuixar. De tota manera, el resultat és plenament satisfactori.
La maquetació, que deu haver estat complicada, amb molts mapes de dimensió fixa i amb poc text entremig, queda ordenada i polida, cosa que invita a llegir. La lletra, encara que una mica petita (cos 9) per als que ja tenim uns anys, és prou clara i l'interlineat adequat també hi ajuda.

El valor d'aquesta obra

D'aquesta obra hem de valorar especialment diverses coses:
1. El treball pacient i persistent, que indica que s'estima el país i la feina que es fa.
2. El valor del treball de recerca d'un equip competent i ben avingut. Això també ens portaria a valorar els equips de recerca no enquadrats a les universitats o en centres oficials de recerca, que treballen amb seriositat i que caldria reconèixer, potenciar i facilitar la seva feina.
3. La voluntat de comunicar el coneixement per a enriquiment de la col·lectivitat.
4. El valor de treballar en un territori molt humanitzat, que t'obliga a fer i refer el treball.
5. El valor intrínsec del contingut —la flora—, que permet tenir una síntesi botànica d'un espai tan ric i, alhora, tan canviant.

Agraïments finals

Hem d'agrair a la Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, que hagi inclòs aquesta obra en la seva col·lecció Treballs de la Institució Catalana d'Història Natural i n'hagi gestionat l'edició.
Als patrocinadors, ajuntaments i institucions que, encara que sovint treballosament, hagin finançat la publicació.
Als autors, per la seva feina, per la seva perseverança i per haver-nos regalat aquesta obra tan interessant.
Moltes gràcies a tots.

[Text: © Josep Nuet Badia] 

dimecres, 9 de novembre del 2016

Tardor a Santa Fe de Montseny


El diumenge passat vaig visitar els voltants de Santa Fe de Montseny. El paisatge tardoral, amb núvols i boires, la humitat de sòl, els arbres caducifolis força esgrogueïts,... tot plegat donava una atmosfera màgica.
Les fagedes, com sempre, tenien diversitat de colors, entre el verd i el color groc més viu, passant per totes les tonalitats marronoses. Els faigs ja sabeu que no tenen la brotada ni la marcida de les fulles sincrònica, sinó que van per peus o per zones.
Durant el recorregut vaig anar fent unes quantes fotos de les quals he seleccionat les que us poso a continuació. Espero que us agradin i gaudiu com ja vaig gaudir el diumenge. 







[© Text i fotos: Josep Nuet Badia]

dissabte, 9 de juliol del 2016

El 4t Curs de flora aranesa

Entre els dies 4 i 8 de juliol he tingut el gust de dirigir el curs d'estiu d'enguany, el 4t Curs de flora aranesa, que organitza l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya amb la col·laboració de l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del mateix Centre Excursionista de Catalunya.

En un herbassar de megafòrbies prop del Portilhòn de Bossòst
[Foto: Josep Nuet Badia]


Treballant en un canal d'allaus sobre el prat de Piusseca
[Foto: Josep Nuet Badia]
Determinant plantes a l'ombra dels pins arrecerats del sol
[Foto: Josep Nuet Badia]
El curs està destinat als aficionats a la botànica i a la muntanya que volen fer un curs intensiu sota el guiatge d'un expert.
Ens allotgem en el xalet refugi Juli Soler i Santaló que el Centre Excursionista de Catalunya té a Salardú (Vall d'Aran).
Enguany el tema general del curs ha estat l'estudi dels diferents ambients dintre de cada hàbitat general.
S'han visitat intensament diferents punts: el Pletiu d'Esterri, al vessant pallarès del port de la Bonaigua; el bosc deth Portilhòn de Bossòst; els prats de Piusseca i uns canal d'allau, prop de la bassa d'Arres; l'Estanhet de Baish de Bacivèr i el camí d'Era Ribera a Moredo.

Buscant plantes en un prat a l'Estanhet de Baish de Bacivèr
[Foto: © Josep Nuet Badia]
Hi ha estones en què la concentració és màxima
[Foto: © Josep Nuet Badia]
El llarg del curs s'han pogut observar tres-centes quaranta plantes diferents, s'han anotat prop de set-centres citacions de plantes i s'han recol·lectat un centenar de plecs d'herbari, amb el preceptiu permís del Conselh Generau d'Aran per a fer recol·leccions vegetals amb finalitat científica. Un cop estudiats, aquests plecs seran donats a l'herbari de l'Institut Botànic de Barcelona (BC).
Tot plegat ha fet que hagi estat moltes hores dedicat a explicar, corregir i instruir els onze alumnes que s'han inscrit en el curs, amb un ritme lent i tranquil, que invita a observar. 
El curs és totalment pràctic i no té sessions teòriques. Quan cal explicar alguna cosa és sobre una pregunta o un tema que no es coneix suficientment. El fil conductor és el tema general i el que anem observant, el paisatge i les plantes que hi arrelen.

En el camí de Moredo
[Foto: © Josep Nuet Badia]
L'experiència ha estat molt positiva, perquè el grup, que ja coneixia, són unes persones encantadores, que creen un clima de companyonia envejable. El suport del personal del Xalet acaba d'arrodonir la bona marxa del curs.

[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]

dimarts, 14 de juny del 2016

Anemone alpina ssp. apiifolia, a la Molina


Fa pocs dies que vam trobar amb la meva amiga i col·lega de l'Equip de Recerca Botànica, Àngels, una planta que no havíem trobada mai mentre fèiem el treball de camp de la flora de la vall de Saltèguet. Es tracta de la flor de vent groga (Anemone alpina (L.) Delabre ssp. apiifolia (Scop.)  Nyman;
= Pulsatilla apiifolia (Scop.) Schult).


Anemone alpina ssp. apiifolia,
a la vall de Saltèguet [Foto: Josep Nuet Badia]

L'hem trobada a la vall de Saltèguet, obaga del Paborde, 1.560 m; UTM [WGS84]: DG1589, en el marge d'una pineda de pi negre. És molt rara.
Aquesta troballa és interessant perquè en aquest sector ha de ser molt rara. En tota la serra de Cadí, fins al torrent de la Molina, no consta que s'hagi trobat (VIGO et al., 2003). Sí que, aquest mateix autor, la indica sobre la collada de Toses a 1.875 m (VIGO, 1983: 204). Més a l'est, és freqüent al sector de Núria, Carançà, Ulldeter i Costabona.
És una planta silicícola —arrela sobre granit, gneis, pissarra— que viu entre (1.500) 1.700 i 2.200 (2.700) metres d'altitud. Aquí doncs està en una de les localitats més baixes en els quals s'ha trobat.

[Text i foto: © Josep Nuet Badia]


dissabte, 4 de juny del 2016

Una excursió al Prat de Cadí


Avui he tingut la sort de poder acompanyar el meu amic i col·lega Valentí a preparar la darrera sortida de pràctiques del curs sobre Vegetació de Catalunya, que està donant en el Centre Excursionista de Catalunya.
Aquest curs està organitzat per l'Escola de Muntanya i l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya.

Prat de Cadí un indret sempre bonic i espectacular
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Sortint del coll de Pallers, prop d'Estana, hem pujat fins a Prat de Cadí, en menys d'una hora, i hem continuat amunt fins a la tartera, sota la Roca Verda, per trobar el millor lloc on estudiar la vegetació calcària glareícola amb plantes típiques: Xatardia scabra, Aquilegia hirsutissima, Crepis pygmaea, Petasites paradoxus, Pritzelago alpina, etc.

La Roca de l'Ordiguer
[Foto: © Josep Nuet Badia]

La tartera de la base de la Roca Verda, amb unes clapes
 de dríade en els llocs amb una mica de terra superficial

[Foto: © Josep Nuet Badia]

Com que el dia no era bo, i es formaven ràpidament nuvolades hem anat una mica per feina.
De baixada de la tartera hem vist, molt ràpidament, la situació d'unes molleres i després el bosc de pi negre amb boix, de la solana. Ens hem aturat una mica a determinar una crucífera: Thlaspi caerulescens ssp. brachypetalum i, quan estàvem anotant altres plantes del marge del bosc, ha començat a pedregar.

Prat de Cadí amb un temps molt insegur
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Durant la tornada, hem aprofitat per aturar-nos una micaa tocar de Prat de Cadí, per veure la pineda de pi negre amb flor de vent, que es típica dels terrenys calcaris. Un tros més avall, hem anotat les plantes principals de la pineda de pi negre amb neret, que arrela sobre gresos triàsics del Buntsandstein, és a dir, sobre terreny silici .

Lathyrus vernus a Prat de Cadí
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Encara hem pogut fotografiar, mig pedregant, Lathyrus vernus ssp. vernus, una planta dels boscos caducifolis humits en terrenys calcaris. Aquí en podeu consultar la distribució als Països Catalans.
Per acabar, us deixo una fotografia d'un aigüat que queia a la vall de la Llosa, més amunt de Martinet.

Un aigüat sobre la vall de la Llosa, des d'Estana.
[Foto: © Josep Nuet Badia]

[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]

dissabte, 28 de maig del 2016

Els gatolins i l'asarina als Pirineus i Prepirineus catalans


El meu amic Jordi, que té un blog molt interessant amb un àlbum de fotos de plantes que us recomano visitar, m'ha enviat una foto dels gatolins perquè li confirmés la determinació. Aquesta foto em dona peu a comentar dos dels tàxons del gènere Antirrhinum més comuns en els nostres Pirineus i Prepirineus.
Fent una discriminació cromàtica de les plantes del gènere Antirrhinum, podem separar les de flors rosades i purpúries i les de flors grogues o blanquinoses. Un cas a part és Antirrhinum majus, amb tres subespècies que presenten una gamma extensíssima de colors entre el blanc i el porpra, passant pel groc més o menys intens.

Els gatolins (Antirrhinum molle) [Foto: © Jordi Gironès]

L'asarina (Antirrhinum asarina) [Foto: © Josep Nuet Badia]
Les dues espècies més comunes a les fissures de les roques dels Pirineus i Prepirineus són els gatolins (Antirrhinum molle) i l'asarina (Antirrhinum asarina).
De tota manera aquestes dues plantes són fàcils de distingir si ens ajudem d'aquesta petita clau:
  • Fulles arrodonides, enteres, amb el pecíol curt de 0,1-0,7 cm Antirrhinum molle [gatolins]
  • Fulles cordades (en forma de cor), lobulades, amb el pecíol llarg d 1,5-5 cm  Antirrhinum asarina [asarina]
Un detall final, els gatolins es fan sobre substrats calcaris i, l'asarina, sobre substrats silicis.
Podeu veure el mapa d'Antirrhinum molle [gatolins] i el d'Antirrhinum asarina [asarina], als Països Catalans, clicant aquí.

[Text: © Josep Nuet Badia; fotos; © Jordi Gironès i Josep Nuet Badia]



dijous, 21 d’abril del 2016

Petit atles de vegetació de Catalunya


Ja ha aparegut el Petit atles de vegetació de Catalunya, que he confeccionat amb l'amic i col·lega Valentí González, amb qui dirigeixo l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya.

La portada del Petit atles de vegetació de Catalunya

Aquest projecte que tenia, in mente, des de fa molts anys s'ha pogut materialitzar aprofitant que aquest any el curs de primavera que fem amb l'Escola de Muntanya versa sobre la vegetació de Catalunya.
Es tracta d'un llibre que explica de manera documentada i entenedora el conjunt de la vegetació catalana situant-la dins la vegetació europea i mostra amb força detall les grans unitats de vegetació potencial que conformen el conjunt de la vegetació de Catalunya.
Aquí teniu unes quantes pàgines perquè us feu càrrec del contingut del Petit atles.


Pàgina del mapa del domini de la sureda
Pàgina de l'inici del capítol del domini de la fageda i del bedollar
Pàgina de la taula de les plantes principals
dels boscos caducifolis humits
Pàgina de la darrera part de l'avetosa


Fitxa tècnica

Dimensió: 190 × 190 mm
Nombre de pàgines: 104
Impressió: a tot color
Coberta: a tot color, plastificada i amb solapes
ISBN: 978-84-608-6451-6
Venda: a Bubok Publishing, S L

La publicació està editada pels autors i s'imprimeix pel procediment de impressió sota comanda, de manera que només el podeu adquirir per Internet directament a l'empresa que l'imprimeix. Aquest sistema ens permet als autors no estar sotmesos a la recerca o disponibilitat de finançament i poder publicar les obres que fem i que creiem que poden ser interessants als nostres lectors, quan les tenim llestes o pensem que és oportú publicar-les.

[Text i fotos © Josep Nuet Badia]

divendres, 15 d’abril del 2016

Noves dades sobre la flora del Montseny


Acabo de publicar un petit article amb unes quantes plantes que són noves o bé rares de la flora del Montseny. L'he publicat al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, que com sabeu és una filial de l'Institut d'Estudis Catalans, que aplega naturalistes (botànics, geòlegs, entomòlegs, etc.) aficionats i professionals.

Galinsoga quadriradiata,
una espècie nova pel Montseny.


En el treball s'aporten les plantes següents que són noves per a la flora del Montseny:
Astragalus sesameus
Campanula speciosa ssp. affinis
Galinsoga quadriradiata
Oryzopsis paradoxa
Si us interessa consultar aquest treball [NUET BADIA, J. 2015. Notes sobre la flora del Montseny (Catalunya), 1. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 79: 55-57. Barcelona] us el podeu descarregar aquí, en format PDF.

[Text i foto: © Josep Nuet Badia]

dijous, 14 d’abril del 2016

Premi Columna 2015 del Centre Excursionista de Catalunya


La Junta Directiva del Centre Excursionista de Catalunya em va concedir, per unanimitat, el Premi Columna 2015. Aquest premi és la màxima distinció que el Centre Excursionista de Catalunya concedeix als seus associats o entitats per la seva dedicació continuada en la difusió, defensa i coneixement dels valors de l’excursionisme, la catalanitat i de tot el que el Centre representa.
El lliurament del premi es va fer en el transcurs de la festa del 139è aniversari de la fundació de l'entitat, que se celebrà el dijous 26 de novembre del 2015, a les 19 hores, a la Sala d’Actes del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís, 10 principal, de Barcelona.
L'acte l'obrí el president Josep Manuel Puente, que glossà l'efemèride que se celebrava i presentà Miquel Rafa, director de l’Àrea de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya-la Pedrera, que dissertà sobre el tema: «Els reptes medioambientals de la Catalunya independent».
Després, el president, va exposar els motius pels qual se'm premiava i em va fer entrega del trofeu.

El president del Centre, Josep Manuel Puente
m'entrega el Premi Columna 2015.
Mostro el Premi als assistents.

En el trofeu hi ha una placa on consta: «El Centre Excursionista / de Catalunya / en el 139è aniversari / al nostre consoci / JOSEP NUET BADIA / per la seva contribució a l'estudi / de la botànica i per la / publicació dels seus treballs i guies / 26 de novembre del 2016»
Després vaig tenir l'ocasió de donar les gràcies amb el parlament que teniu reproduït, a continuació: 

Benvolgut Josep Manuel Puente, president del nostre Centre, membres de la Junta Directiva, consocis i amics: 

Unes paraules d’agraïment 
En primer lloc us vull manifestar la meva alegria i satisfacció per aquest premi que generosament m’heu concedit. Agraïment especial que dedico a les persones que han fet la proposta i a la Junta que me l’ha concedit. Moltes gràcies. Us estic molt reconegut.
Com comprendreu, és molt gratificant rebre el màxim reconeixement —en aquest cas el Premi Columna, que dóna continuïtat a l’antiga medalla d’or del Centre— de la institució de la qual formes part des de l’any 1969 i a la qual has dedicat moltes hores dels millors anys de la vida.
M’ha fet molta il·lusió perquè no m’esperava res. La Junta Directiva ha valorat generosament la meva aportació a l’entitat. Us ho agraeixo molt. 

He fet un tram d’un camí llarg i fecund 
Si he pogut col·laborar en el Centre ha estat gràcies, inicialment, a dues persones: Francesc Masclans, ja que gràcies a les seves guies la meva afició per la natura es concretà per la botànica, i Agustí Badia, el meu avi matern, que n’era soci. Recordo que, quan anava a casa seva de molt jovenet, m’agradava mirar la col·lecció del Butlletí. Lògicament, quan em vaig fer soci d’un club em vaig fer soci del Centre.
En el Centre he fet molts amics, amb els quals he col·laborat i que, per a mi, han estat una font inesgotable d’intercanvi i d’amistat.
Estic orgullós d’haver estat deixeble de Ramon Pujol i Alsina, un home que sabia entusiasmar. Quan va morir, vam formar el Grup d’Estudis Botànics (1986), que portava el seu nom, amb els amics Hilari Sanz, Narcís Rucabado, ja finats, i Núria Arnan, sortosament entre nosaltres, per continuar el que ell feia amb el mateix esperit. I anys més tard, el vam transformar, juntament amb l’amic Valentí González, en l’actual Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina.
També ara vull recordar amb afecte i gratitud Josep Llaudó, Albert Jané, Josep Velázquez i Joaquim Bordons, dels equips de la revista Muntanya, amb els quals vaig col·laborar durant molts anys.
I, finalment, tres persones amb les quals he col·laborat i gaudit molt escrivint guies de muntanya: Lluís Willaert, Àngels Morell i la meva germana Eulàlia. Per a mi ha estat un autèntic plaer haver pogut treballar i gaudir amb totes tres.
Us haig de dir que em sento molt honorat d’haver participat en la llarga tradició del Centre, en l’estudi de la botànica i la confecció de guies de muntanya. 

El meu nord 
En aquest moment tan especial, si m’ho permeteu, us voldria dir quin ha estat el meu nord, en el Centre, i també fer una reivindicació.
En el meu camí en el Centre, el nord, o millor dit, els meus punts cardinals han estat:
— L’amor pel meu país, la meva pàtria, Catalunya; això m’ha fet dedicar a conèixer-la millor, gaudint-ne.
— Una afició definida en la qual treballar amb rigor i constància, independentment de l’èxit que tingués, comunicant el que sé a tothom a qui li interessi, sense fer grupets tancats.
— Bon humor. Adaptar-me als canvis i, davant dels problemes, no rondinar, buscar solucions, sentint-me lliure per a canviar quan el que feia no m’acabava de satisfer.
— No aferrar-me a càrrecs i evitar estructures innecessàries. Els grups de botànica no han tingut mai estructura orgànica. Els projectes que fem els proposem i els decidim o votem. És més aviat un grup obert d’amics, que gaudim de l’estudi de les plantes, sempre disposats a acollir el qui vol venir i ensenyar-li el que sabem.
He intentat, lliurement, fer el que pensava que podia fer, i sempre he trobat, en el Centre, un espai obert que m’ha permès tirar endavant uns projectes engrescadors per a mi i per als altres. 

Una reivindicació 
Finalment, la reivindicació. 
El Centre té per objectiu la pràctica continuada […] de l’excursionisme i l’acostament al medi natural i cultural de tots els ciutadans […], per a poder conèixer, estudiar, conservar i fins i tot reproduir […] tot el que la natura ofereix de notable […].
Els aficionats hem tingut i tenim encara un gran paper en el conreu de les ciències naturals i l’hem de potenciar més. Aquest crec que ha de ser un dels valors afegits que pot oferir el Centre.
Per la part que em correspon, l’any vinent celebrarem, si Déu vol, trenta anys ininterromputs d’activitat botànica al Centre i els deu primers anys de feina de l’Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina, amb la publicació d’una obra important: La flora de la vall de Saltèguet, en la qual hem treballat moltes persones durant uns quants anys.
Al llarg d’aquest any —i el vinent— duem a terme un projecte, que hem batejat amb el nom de FitoCAT, per a explorar els indrets botànicament menys coneguts de Catalunya i aportar les dades obtingudes al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, de la Universitat de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Puc afirmar que l’Equip de Recerca Botànica del Centre gaudeix d’un prestigi en l’àmbit científic professional català, pel seu treball modest, però seriós i constant, que s’ha forjat en les sessions setmanals, les sortides de treball de camp mensuals i als cursos que fem a l’Escola de Muntanya del Centre.
Aquesta és la nostra aportació, però cal que hi hagi més persones aficionades que s’impliquin i treballin en el camp de la botànica i d’altres especialitats naturalistes.
Reivindico, doncs, que les ciències naturals siguin més presents en els clubs com el nostre, perquè el coneixement de la natura a Catalunya encara és molt lluny del nivell dels països avançats. Animo tothom que hi pugui col·laborar a fer-ho. Per la nostra part anirem aportant, amb constància, el nostre gra de sorra.
Moltes gràcies.

El Premi Columna 2015.

Va ser una celebració molt agradable en la qual vaig estar acompanyat de molts amics que van omplir totalment la sala d'actes del Centre. Tot plegat em va fer molt feliç.
Ara a continuar treballant pel que m'agrada i estimo.

[Text: © Josep Nuet; fotos: © Gebran Jamal]