dijous, 24 de novembre del 2016

Presentació de la Flora vascular del Delta del Llobregat


El dimecres, 23 de novembre, vaig tenir el goig d'assistir a la presentació de la Flora vascular del Delta del Llobregat, que han culminat esplèndidament els meus col·legues i amics Valentí González, Rafael del Hoyo, Josep M. Seguí i Andrés Valverde. 

Coberta de la Flora vascular del
Delta del Llobregat
 [Foto:  © Josep Nuet Badia] 

Ja vaig valorar l'obra en aquest mateix blog, però ahir era un dia per a celebrar-ho comunitàriament, i ho va ser, una celebració. Sala plena, trobada d'amics i molt bon ambient.

La sala d'actes gairebé plena una estona abans de començar
la presentació [Foto:  © Josep Nuet Badia]

Un fragment de la sala d'actes amb els assistents atents a
les explicacions dels presentadors
 [Foto:  © Josep Nuet Badia]

El Dr. Masalles conversant amb Valentí González i Andrés Valverde [Foto:  © Josep Nuet Badia]

Primer van parlar els presentadors institucionals i després els quatre autors, que van explicar tot el procés de realització de la flora, les dificultats que havien anat superant i la tota la feinada que van haver de fer per completar la flora.


Primera fila amb els presentadors institucionals:
Dr. Ramon M. Masalles, prologuista;
Alba Bou, tinenta d'alcalde d'Urbanisme i Medi ambient
de l'Ajuntament del Prat de Llobregat
i Dr. Joan Pino, president de la Institució Catalana d'Història Natural,
editora del llibre [Foto: © Josep Nuet Badia]
El quatre autors de la flora  [Foto:  © Josep Nuet Badia]
Una part del públic que omplia completament la sala d'actes
[Foto: © Josep Nuet Badia]

En resum, va ser una vetllada molt bonica, en la qual vam veure els autors molt contents d'haver completat un projecte llargament treballat. A partir d'ara la Flora vascular del Delta del Llobregat facilita una informació botànica molt valuosa per a tots els que hi estiguin interessants.
Des d'aquest modest blog aprofito la ocasió per a felicitar-los novament. Moltes gràcies!

[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]

divendres, 18 de novembre del 2016

Presento un estudi sobre les fagedes de Matagalls a la IX Trobada d'Estudiosos del Montseny


En la IX Trobada d'Estudiosos del Montseny que organitza el la Xarxa de Parcs Naturals de les Diputacions de Barcelona i de Girona i l'Ajuntament de la Garriga, he tingut el gust de presentar un estudi sobre les fagedes del Montseny.

Cartell de la
 IX Trobada d'Estudiosos del Montseny 2016

La Trobada d'Estudiosos del Montseny es fa cada quatre anys en diferents localitats del Parc Natural del Montseny o bé de la rodalia. Aquest any ha s'ha celebrat al Teatre Principal de la Garriga. 

El Teatre Principal de la Garriga, abans del començament
de la sessió de tarda del 17 de novembre 2016 a
la IX Trobada d'Estudiosos del Montseny [Foto: © Josep Nuet Badia]

El programa inclou dues jornades de presentació de cinquanta-dues comunicacions científiques sobre diferents disciplines: vegetació, fauna, ecologia, climatologia, ús públic i educació ambiental, història i etnografia i gestió.
L'estudi que he presentat que porta per títol Les fagedes de Matagalls (Montseny, Catalunya). Descripció, fitodiversitat i caracterització fitosociològica, l'he confeccionat amb els amics Àngel M. Romo, botànic de l'Institut Botànic de Barcelona, Montserrat Salvà, biogeògrafa de la Universitat de Barcelona i Ferran Salvador, climatòleg i geomorfòleg de la Universitat de Barcelona, amb els quals formem l'Equip de Recerca Abies.
El treball, descriu i caracteritza fitosociològicament les fagedes del massís de Matagalls, que s'estén des de coll Formic fins a Sant Marçal i de Viladrau fins a Sant Bernat de Montseny. Podeu veure la presentació en aquest enllaç.
Del massís de Matagalls només hi havia publicats tres inventaris de les fagedes. Nosaltres, en aquest estudi n'aportem setanta-set més. Aquest estudi és paral·lel amb dos més sobre fagedes del Montseny: la dels turons de Vilarmau i la Tremoleda (2010) i les de la Calma (2014).
La comunicació va interessar sobretot els tècnics del Parc Natural, que un cop acabada la sessió de presentació, van estar parlant amb nosaltres i ens van manifestar el seu interès pel nostre estudi, que els pot ajudar en la planificació de les reserves naturals i en la sel·lecció dels espais millors a preservar.

[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]

dimecres, 16 de novembre del 2016

La Flora vascular del Delta del Llobregat, una obra important en la botànica catalana


Fa pocs dies l'amic Valentí González em va obsequiar amb un exemplar de la Flora vascular del Delta del Llobregat, tot just acabat de sortir de la impremta. A més, me'l va signar amb una sincera i càlida dedicatòria que aprecio de debò. Moltes gràcies.
De la feina de confecció de la flora, en coneixia una sèrie de notícies que el mateix Valentí em comentava algunes vegades. Com que és una persona discreta, no es donava gaire importància pel que feia i per les hores que dedicava a aquesta feina. Ho intuïa, perquè sé de què va la cosa.

La primera impressió

Amb el llibre a la mà —que es fa notar perquè pesa força pel paper estucat amb què s'ha editat— la primera impressió que tens és que es tracta d'una obra important, de relleu.
Evidentment, la primera reacció va ser felicitar-lo cordialment i fer-nos una abraçada. Estava molt content per ell i pels seus companys, els quals conec molt poc, però que es nota que formen un grup de botànics seriosos que treballen amb molt rigor i solvència. La meva felicitació i la meva abraçada també va per a Rafael, Josep M. i Andrés. Moltes felicitats!


Físicament és un llibre de 240×170 mm, amb 509 pàgines, a tot color, i 1.080 gr. de pes.


Llegint la flora

Després, amb una mica de calma he anat llegint molts capítols. La primera no ja impressió sinó constatació, és que tenim a la mà una flora important. D'aquelles flores que constaran entre les millors, per la qualitat de la recerca, del contingut i de la presentació.
L'obra està estructurada en tres grans capítols: Introducció, atles florístic i síntesi i conclusions.
El capítol introductori sobre el medi natural l'he trobat amb molt contingut però entenedor i amb una il·lustració fotogràfica i cartogràfica representativa. Són molt interessants els subcapítols sobre les transformacions del delta i el que tracta del paisatge vegetal, molt ben explicat i documentat.
El capítol central del llibre és l'atles florístic, que ocupa des de la pàgina 121 a la 444. Conté la relació de totes les plantes que els autors han trobat al delta i les que havien estat trobades anteriorment i ara no s'han retrobat. Tot plegat acompanyat d'un comentari sintètic sobre cada una. De la immensa majoria hi ha un mapa amb punts vermells per a indicar en quins quadrats UTM d'un quilòmetre s'ha detectat. Això fa que tinguis una idea de la seva distribució amb un simple cop d'ull. Tanmateix, cal tenir present que per cada puntet insignificant dibuixat en el mapa, hi ha moltes hores de recerca i de feina.
En el capítol final es fa un balanç i una valoració de conjunt de la flora i tracta tot el que fa referència a la protecció de les plantes interessants del delta.
Clou el llibre una bibliografia molt completa i els índexs de noms científics i populars de les plantes.

Els lectors sempre volem més

Coneixent com treballen i les dades que han recopilat, m'hauria agradat que en l'extens capítol de l'atles de la flora del delta, els comentaris de cada planta no haguessin estat tan sintètics, i sovint fins i tot telegràfics. Certament, haurien fet l'obra més extensa, però també de més bon llegir i consultar. Hauria estat fantàstic que haguessin reportat totes les citacions anteriors, però aquest fet hauria allargat l'obra encara una mica més. Això ens hauria permès de veure, amb detall, el treball d'altres botànics anteriors, com Antoni-Cebrià Costa, Joan Cadevall i Fr. Sennen, cosa que, tanmateix, ja ponderen en el capítol sobre els estudis precedents de la flora deltaica.
M'ha sorprès la forma de reportar les citacions anteriors, que poques vegades consignen com a «...citada del Prat per Colominas (in Palma, 1958)...», i la majoria ho fan com a «...citada a Bolòs & Bolòs (1950) de Castelldefels, amb dades originals de Sennen.», en les quals sembla que donen més relleu al qui ho reporta que no pas a l'autor de la troballa.
He notat dos detallets. El primer, que hauria anat bé que s'hagués personalitzat les citacions dels Bolòs, pare i fill, anotant-los A. Bolòs & O. Bolòs, ja que quan només en citen un no saps a quin es refereixen o ho has de deduir per la data de la publicació. En les flores actuals, quan hi ha dos botànics amb el mateix cognom, es personalitza cada un amb un distintiu del segon cognom o del nom de pila. 
El segon, també hauria anat bé que, integrat en cada mapa, constés el nom de la planta a què es refereix. Sovint el mapa queda poc junt amb el text corresponent i pot despistar el lector poc avesat. 

L'aspecte gràfic

En l'aspecte gràfic, el llibre també és excel·lent. Les fotografies són molt bones i estan molt ben reproduïdes, i els mapes també. Dels mapes cal fer ressaltar que com que representen un espai molt modificat per l'acció humana, són treballosos i complicats de dibuixar. De tota manera, el resultat és plenament satisfactori.
La maquetació, que deu haver estat complicada, amb molts mapes de dimensió fixa i amb poc text entremig, queda ordenada i polida, cosa que invita a llegir. La lletra, encara que una mica petita (cos 9) per als que ja tenim uns anys, és prou clara i l'interlineat adequat també hi ajuda.

El valor d'aquesta obra

D'aquesta obra hem de valorar especialment diverses coses:
1. El treball pacient i persistent, que indica que s'estima el país i la feina que es fa.
2. El valor del treball de recerca d'un equip competent i ben avingut. Això també ens portaria a valorar els equips de recerca no enquadrats a les universitats o en centres oficials de recerca, que treballen amb seriositat i que caldria reconèixer, potenciar i facilitar la seva feina.
3. La voluntat de comunicar el coneixement per a enriquiment de la col·lectivitat.
4. El valor de treballar en un territori molt humanitzat, que t'obliga a fer i refer el treball.
5. El valor intrínsec del contingut —la flora—, que permet tenir una síntesi botànica d'un espai tan ric i, alhora, tan canviant.

Agraïments finals

Hem d'agrair a la Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, que hagi inclòs aquesta obra en la seva col·lecció Treballs de la Institució Catalana d'Història Natural i n'hagi gestionat l'edició.
Als patrocinadors, ajuntaments i institucions que, encara que sovint treballosament, hagin finançat la publicació.
Als autors, per la seva feina, per la seva perseverança i per haver-nos regalat aquesta obra tan interessant.
Moltes gràcies a tots.

[Text: © Josep Nuet Badia] 

dimecres, 9 de novembre del 2016

Tardor a Santa Fe de Montseny


El diumenge passat vaig visitar els voltants de Santa Fe de Montseny. El paisatge tardoral, amb núvols i boires, la humitat de sòl, els arbres caducifolis força esgrogueïts,... tot plegat donava una atmosfera màgica.
Les fagedes, com sempre, tenien diversitat de colors, entre el verd i el color groc més viu, passant per totes les tonalitats marronoses. Els faigs ja sabeu que no tenen la brotada ni la marcida de les fulles sincrònica, sinó que van per peus o per zones.
Durant el recorregut vaig anar fent unes quantes fotos de les quals he seleccionat les que us poso a continuació. Espero que us agradin i gaudiu com ja vaig gaudir el diumenge. 







[© Text i fotos: Josep Nuet Badia]

dissabte, 9 de juliol del 2016

El 4t Curs de flora aranesa

Entre els dies 4 i 8 de juliol he tingut el gust de dirigir el curs d'estiu d'enguany, el 4t Curs de flora aranesa, que organitza l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya amb la col·laboració de l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina del mateix Centre Excursionista de Catalunya.

En un herbassar de megafòrbies prop del Portilhòn de Bossòst
[Foto: Josep Nuet Badia]


Treballant en un canal d'allaus sobre el prat de Piusseca
[Foto: Josep Nuet Badia]
Determinant plantes a l'ombra dels pins arrecerats del sol
[Foto: Josep Nuet Badia]
El curs està destinat als aficionats a la botànica i a la muntanya que volen fer un curs intensiu sota el guiatge d'un expert.
Ens allotgem en el xalet refugi Juli Soler i Santaló que el Centre Excursionista de Catalunya té a Salardú (Vall d'Aran).
Enguany el tema general del curs ha estat l'estudi dels diferents ambients dintre de cada hàbitat general.
S'han visitat intensament diferents punts: el Pletiu d'Esterri, al vessant pallarès del port de la Bonaigua; el bosc deth Portilhòn de Bossòst; els prats de Piusseca i uns canal d'allau, prop de la bassa d'Arres; l'Estanhet de Baish de Bacivèr i el camí d'Era Ribera a Moredo.

Buscant plantes en un prat a l'Estanhet de Baish de Bacivèr
[Foto: © Josep Nuet Badia]
Hi ha estones en què la concentració és màxima
[Foto: © Josep Nuet Badia]
El llarg del curs s'han pogut observar tres-centes quaranta plantes diferents, s'han anotat prop de set-centres citacions de plantes i s'han recol·lectat un centenar de plecs d'herbari, amb el preceptiu permís del Conselh Generau d'Aran per a fer recol·leccions vegetals amb finalitat científica. Un cop estudiats, aquests plecs seran donats a l'herbari de l'Institut Botànic de Barcelona (BC).
Tot plegat ha fet que hagi estat moltes hores dedicat a explicar, corregir i instruir els onze alumnes que s'han inscrit en el curs, amb un ritme lent i tranquil, que invita a observar. 
El curs és totalment pràctic i no té sessions teòriques. Quan cal explicar alguna cosa és sobre una pregunta o un tema que no es coneix suficientment. El fil conductor és el tema general i el que anem observant, el paisatge i les plantes que hi arrelen.

En el camí de Moredo
[Foto: © Josep Nuet Badia]
L'experiència ha estat molt positiva, perquè el grup, que ja coneixia, són unes persones encantadores, que creen un clima de companyonia envejable. El suport del personal del Xalet acaba d'arrodonir la bona marxa del curs.

[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]

dimarts, 14 de juny del 2016

Anemone alpina ssp. apiifolia, a la Molina


Fa pocs dies que vam trobar amb la meva amiga i col·lega de l'Equip de Recerca Botànica, Àngels, una planta que no havíem trobada mai mentre fèiem el treball de camp de la flora de la vall de Saltèguet. Es tracta de la flor de vent groga (Anemone alpina (L.) Delabre ssp. apiifolia (Scop.)  Nyman;
= Pulsatilla apiifolia (Scop.) Schult).


Anemone alpina ssp. apiifolia,
a la vall de Saltèguet [Foto: Josep Nuet Badia]

L'hem trobada a la vall de Saltèguet, obaga del Paborde, 1.560 m; UTM [WGS84]: DG1589, en el marge d'una pineda de pi negre. És molt rara.
Aquesta troballa és interessant perquè en aquest sector ha de ser molt rara. En tota la serra de Cadí, fins al torrent de la Molina, no consta que s'hagi trobat (VIGO et al., 2003). Sí que, aquest mateix autor, la indica sobre la collada de Toses a 1.875 m (VIGO, 1983: 204). Més a l'est, és freqüent al sector de Núria, Carançà, Ulldeter i Costabona.
És una planta silicícola —arrela sobre granit, gneis, pissarra— que viu entre (1.500) 1.700 i 2.200 (2.700) metres d'altitud. Aquí doncs està en una de les localitats més baixes en els quals s'ha trobat.

[Text i foto: © Josep Nuet Badia]


dissabte, 4 de juny del 2016

Una excursió al Prat de Cadí


Avui he tingut la sort de poder acompanyar el meu amic i col·lega Valentí a preparar la darrera sortida de pràctiques del curs sobre Vegetació de Catalunya, que està donant en el Centre Excursionista de Catalunya.
Aquest curs està organitzat per l'Escola de Muntanya i l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya.

Prat de Cadí un indret sempre bonic i espectacular
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Sortint del coll de Pallers, prop d'Estana, hem pujat fins a Prat de Cadí, en menys d'una hora, i hem continuat amunt fins a la tartera, sota la Roca Verda, per trobar el millor lloc on estudiar la vegetació calcària glareícola amb plantes típiques: Xatardia scabra, Aquilegia hirsutissima, Crepis pygmaea, Petasites paradoxus, Pritzelago alpina, etc.

La Roca de l'Ordiguer
[Foto: © Josep Nuet Badia]

La tartera de la base de la Roca Verda, amb unes clapes
 de dríade en els llocs amb una mica de terra superficial

[Foto: © Josep Nuet Badia]

Com que el dia no era bo, i es formaven ràpidament nuvolades hem anat una mica per feina.
De baixada de la tartera hem vist, molt ràpidament, la situació d'unes molleres i després el bosc de pi negre amb boix, de la solana. Ens hem aturat una mica a determinar una crucífera: Thlaspi caerulescens ssp. brachypetalum i, quan estàvem anotant altres plantes del marge del bosc, ha començat a pedregar.

Prat de Cadí amb un temps molt insegur
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Durant la tornada, hem aprofitat per aturar-nos una micaa tocar de Prat de Cadí, per veure la pineda de pi negre amb flor de vent, que es típica dels terrenys calcaris. Un tros més avall, hem anotat les plantes principals de la pineda de pi negre amb neret, que arrela sobre gresos triàsics del Buntsandstein, és a dir, sobre terreny silici .

Lathyrus vernus a Prat de Cadí
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Encara hem pogut fotografiar, mig pedregant, Lathyrus vernus ssp. vernus, una planta dels boscos caducifolis humits en terrenys calcaris. Aquí en podeu consultar la distribució als Països Catalans.
Per acabar, us deixo una fotografia d'un aigüat que queia a la vall de la Llosa, més amunt de Martinet.

Un aigüat sobre la vall de la Llosa, des d'Estana.
[Foto: © Josep Nuet Badia]

[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]